Escritos Joan Martí Jovell

Hi ha una idea que sembla contradictòria però que, quan la penses una mica, resulta gairebé òbvia: que les coses més grans no passen malgrat la por o la confusió, sinó just a la vora d’ella. El sublim, aquesta sensació d’alguna cosa que et supera i t’eleva alhora, gairebé sempre apareix quan hi ha una mica d’horror a prop. Una protesta que es converteix en desbordament, un barri que explota de ràbia continguda durant anys, una comunitat que crida allò que mai no es va atrevir a dir en veu alta. Sense aquest tall de tensió real, l’experiència seria simplement incòmoda. No transformadora.

Passa el mateix amb la claredat. No amb la claredat ordinària, la de resoldre un problema quotidià o entendre una notícia, sinó amb aquesta lucidesa més rara, la que apareix quan la violència social trenca una cosa que semblava irrompible i de sobte tothom veu el que abans ningú no volia anomenar. Aquesta claredat no neix a la comoditat sinó a la vora de la foscor. Com si la societat sencera necessités sentir el pes del seu propi trencament per veure amb honestedat el que té davant.

Ho han viscut molts moviments socials. Les revoltes que semblaven caos des de fora eren, per als qui les protagonitzaven, moments d’una nitidesa estranya. Es veia qui era qui, quines estructures sostenien quins privilegis, on eren els límits reals del poder. La violència social, quan esclata, té aquesta capacitat brutal i paradoxal d’il·luminar allò que anys de discurs tranquil no havien aconseguit mostrar.

Però val la pena aturar-se en dues paraules clau. No es tracta de cercar la violència ni de romantitzar-la. La idea parla d’entreveure l’horror, d’estar a la vora de la foscor. Hi ha una distància en aquestes paraules que ho canvia tot. No és una invitació a destruir sinó a no apartar la mirada quan la destrucció ja passa. A quedar-se prou de temps per entendre què està il·luminant aquest foc.

Això és el que converteix aquesta idea en una cosa alliberadora en lloc de desesperant: les societats no necessiten estar en calma per veure clar. De vegades és just al revés.

Joan Martí Jovell