• ¿Y si lo que damos por inevitable no lo es en absoluto? El relato que todos llevamos interiorizado sobre cómo evolucionó la humanidad —de lo salvaje a lo civilizado, de la tribu al Estado, del caos al orden— es más un prejuicio cultural que una conclusión científica. Y que ese prejuicio, lejos de ser inocente,…

    Read more

  • Per a què serveix la poesia

    Hi ha preguntes que semblen innocents i que, en realitat, porten una fulla amagada. «Per a què serveix la poesia?» és una d’aquestes. Qui la formula —el regidor pragmàtic, el fariseu de torn, el ciutadà benintencionat que en el fons desconfia de tot allò que no es pot mesurar— no sol esperar una resposta. Espera…

    Read more

  • Walter Benjamin va proposar alguna cosa que, en aparença, sona senzilla, però resulta profundament revolucionària: la història no és una línia recta. Enfront de la visió tradicional que presenta el passat com un progrés ordenat i continu, el filòsof alemany va defensar que la història és plena d’interrupcions, salts i contradiccions, i que l’historiador que…

    Read more

  • Incerta glòria

    De fet, és una cosa que, així com a la novel·la darrere de la Rodoreda —quanta guerra—, amb el pròleg subtil d’aquella novel·la, la Rodoreda diu: per què no escriure una novel·la de guerra amb poca guerra, on la guerra sigui només la remor de fons? Jo tinc la sensació que tot el nostre catàleg…

    Read more

  • La por de quedar-se fora

    El fenomen del criptoart i els (non-fungible token, NFT)  pot llegir-se com un símptoma cultural abans que com una revolució estètica o econòmica. El que empeny molts a pujar a aquest tren no és la convicció, sinó el pànic: la por de perdre’s alguna cosa, de quedar al marge, de ser el que no hi…

    Read more

  • Dostoevski en català:

    Dostoevski no escrivia malament. Aquesta afirmació, que pot sorprendre qui s’hagi enfrontat a la seva prosa densa i repetitiva, és en realitat una de les conclusions més sòlides que es desprenen de l’estudi rigorós de la seva obra. Allò que durant generacions va ser qualificat de descurança estilística era, ben al contrari, una proposta estètica…

    Read more

  • El silenci que parla:

    Benjamin, Miró i l’art de saber callar a temps El filòsof alemany Walter Benjamin va elaborar, als anys vint del segle passat, un concepte que avui sembla escrit per comprendre l’obra del pintor català Joan Miró: allò sense expressió, aquell nucli mut que tota gran obra d’art porta dintre seu i que li impedeix mentir.…

    Read more

  • El silenci com a veritat

    Quatre figures del segle XX, procedents de disciplines radicalment diferents, van arribar al mateix descobriment sense haver-se posat d’acord: allà on les paraules s’esgoten no comença el fracàs, sinó la veritat. Wittgenstein: callar com a acte filosòfic El 1921, Wittgenstein tancava el Tractatus Logico-Philosophicus amb la proposició 7: Worüber man nicht sprechen kann, darüber muss…

    Read more

  • El pes lleuger dels dies

    Com són els temps que corren? Dies de desconcert i de por, conclou sempre que roba un instant a la seva caminada per interrogar l’horitzó. Però ara el món no se li apareix així. S’inclina cap endavant, lliura el seu pes als palmells estesos sobre el banc de fusta, i alguna cosa al pit s’obre…

    Read more

  • El pacte trencat

    Hi ha una frase que és impossible de respondre amb arguments. Senzilla, directa, gairebé innocent en la seva estructura: jo treballo, jo compleixo, i tampoc no puc accedir a un habitatge. No és una queixa. És un diagnòstic. I quan un diagnòstic és tan clar, el que falla no és la persona que el formula,…

    Read more