Categoría: Sin categoría
-
Dostoevski en català:
Dostoevski no escrivia malament. Aquesta afirmació, que pot sorprendre qui s’hagi enfrontat a la seva prosa densa i repetitiva, és en realitat una de les conclusions més sòlides que es desprenen de l’estudi rigorós de la seva obra. Allò que durant generacions va ser qualificat de descurança estilística era, ben…
-
El silenci que parla:
Benjamin, Miró i l’art de saber callar a temps El filòsof alemany Walter Benjamin va elaborar, als anys vint del segle passat, un concepte que avui sembla escrit per comprendre l’obra del pintor català Joan Miró: allò sense expressió, aquell nucli mut que tota gran obra d’art porta dintre seu…
-
El silenci com a veritat
Quatre figures del segle XX, procedents de disciplines radicalment diferents, van arribar al mateix descobriment sense haver-se posat d’acord: allà on les paraules s’esgoten no comença el fracàs, sinó la veritat. Wittgenstein: callar com a acte filosòfic El 1921, Wittgenstein tancava el Tractatus Logico-Philosophicus amb la proposició 7: Worüber man…
-
El pes lleuger dels dies
Com són els temps que corren? Dies de desconcert i de por, conclou sempre que roba un instant a la seva caminada per interrogar l’horitzó. Però ara el món no se li apareix així. S’inclina cap endavant, lliura el seu pes als palmells estesos sobre el banc de fusta, i…
-
El pacte trencat
Hi ha una frase que és impossible de respondre amb arguments. Senzilla, directa, gairebé innocent en la seva estructura: jo treballo, jo compleixo, i tampoc no puc accedir a un habitatge. No és una queixa. És un diagnòstic. I quan un diagnòstic és tan clar, el que falla no és…
-
El desig més profund
A la pel·lícula Stalker, de Tarkovski, tres persones arriben, després d’un llarg camí, a una Habitació misteriosa enmig d’un camp buit. Si hi entres, pots aconseguir el teu desig més profund. Un d’ells, l’Stalker, fa de guia i no hi entra; la seva feina era portar els altres dos —un…
-
Del cafè amb llet a l’art de viure
El temps només avança en una direcció, i aquesta certesa, tan senzilla d’enunciar, conté conseqüències profundes per a la manera com vivim i prenem decisions. La imatge és quotidiana i precisa: quan s’aboca llet al cafè, ja no hi ha marxa enrere. La llet no torna a reagrupar-se en gotetes…
-
Del artesà a l’artista
Fins al segle XVII, qui pintava era un artesà: cobrava per hores treballades, pel pigment gastat, pel temps invertit. Un ofici com qualsevol altre. Però quan la pintura va entrar a les corts i va ser reconeguda com un art liberal —una activitat de la ment, no només de les…
-
Del mosquet reparable a l’iPhone irreparable
Quan un armer del segle XVIII fabricava un mosquet, cada peça era única i «casada» amb les altres del mateix objecte. Aquesta manera de treballar definia una estructura social completa: el coneixement estava distribuït entre centenars d’artesans a través de tot el territori. Si necessitaves reparar alguna cosa, sabies on…
-
Camins de Tarrés: notes d’una caminada
La llum de finals de setembre té alguna cosa d’especial. La temperatura, a primera hora del matí, és suau i agradable: el sol encara no crema i el vent no s’ha aixecat. El dia comença clar, i avancem en silenci per aquells camins que l’estiu de dos mil vint-i-dos havia…
Escritos Joan Martí Jovell 