Tots vivim enganyats per una mentida necessària: la idea ferma que demà serà aquí, esperant-nos. Cada matí ens llevem convençuts que els dies vindran un darrere l’altre, sense fallar mai.
Amb aquesta idea al cap, fem plans grans i ambiciosos. Guardem les millors paraules per quan sigui «el moment adequat», deixem per després les converses difícils i no donem totes les abraçades que podríem donar, perquè pensem que sempre hi haurà una altra ocasió. Ens movem pel món amb una confiança cega, com si tinguéssim un document signat que ens garanteix més temps.
Però la veritat és molt més dura: aquest document no existeix. El nostre cos és meravellós però fràgil, i el cor pot aturar-se de sobte, sense avisar. Una persona pot estar aquí ara i desaparèixer un instant després, sense malaltia, sense accident, sense ser vell. Passa simplement perquè tots hem de morir, i la mort no respecta plans ni circumstàncies.
El que realment ens fa por no és la mort en si, sinó que arribi quan menys l’esperem. Quan algú mor després d’estar malalt molt de temps, podem dir-nos: «almenys va poder acomiadar-se». Davant d’un accident, diem que va ser mala sort. Aquestes explicacions ens calmen perquè semblen tenir sentit. Però quan la mort arriba sense cap motiu, ens adonem que no controlem res.
Com podem viure sabent això sense tornar-nos bojos? Tenim dues opcions: quedar-nos paralitzats de por o despertar del tot.
Potser saber que som fràgils no ens hauria d’enfonsar, sinó alliberar-nos. Alliberar-nos de perdre el temps en coses que no importen, de deixar per després el que és important de debò. Ens hauria de fer mirar als ulls dels qui estimem com si fos l’última vegada. Hem de parar de viure com si estigués assajant per a una vida que començarà més endavant. La vida és ara mateix.
La vida no espera que estiguem preparats. Només tenim aquest instant, aquesta respiració, aquesta oportunitat breu i intensa de viure de veritat. Cal viure amb tot fins que arribi el silenci.
Perquè el silenci pot arribar en qualsevol moment.
Joan Martí Jovell
Escritos Joan Martí Jovell 
Deja un comentario