Escritos Joan Martí Jovell

Aproximar-se sembla simple, però amaga un paradoxa essencial: la veritable proximitat requereix distància. Quan ens acostem a alguna cosa o a algú, hem de mantenir una separació que permeti l’encontre autèntic. Fondre’s, confondre’s o assaltar no són formes d’aproximació sinó de violació, una supressió absoluta de la distància que destrueix la possibilitat mateixa de veure. A l’altre extrem trobem la indiferència, aquesta «no-distància» que tampoc no és ni lluny ni a prop: una altra manera d’anihilar l’espai que fa possible el contacte genuí.

El respecte i la mirada atenta són una mateixa cosa. Veure és respectar. Per això la manca de respecte funciona com una ceguesa espiritual que ens impedeix percebre allò que tenim davant. Sense atenció caiem en la indiscreció, la inoportunitat i la violència de forçar les coses. L’absència d’aquesta mirada curosa ens condemna a no veure realment, encara que els nostres ulls estiguin oberts.

Tota atenció autèntica comença pel singular, pel concret, per les coses mateixes. Primer ve el rostre particular, absolutament únic, d’una persona. Després vindran els processos d’abstracció si cal, però la força i la prioritat sempre romandran en allò concret. La humanitat es descobreix a través de les persones, la natura a través dels animals i les plantes. El concret és el que permet l’aproximació, el punt de partida irrenunciable.

Mirar costa poc, però mirar bé costa molt. I la veritat és que només veu qui mira bé. Els ulls no són l’únic òrgan de la mirada: atenció i mirada són maneres d’aproximar-nos a allò que ja ens ve, a les coses i als altres que arriben a nosaltres. La vida madura es construeix, en part, amb aquest progressiu canvi en la manera de mirar, que ens permet veure amb més amplitud i profunditat.

L’atenció és la finestra de l’ànima. El món ja està obert, però cal mirar bé per la finestra. Cal acostar-se, treure el cap i la mà, tocar l’aire, respirar el cel, deixar que les gotes de pluja llisquin per la cara. I aquí rau l’essencial, el lema que la filosofia ens adreça a tots, les paraules que el mestre diu a cada alumne: si pares atenció, veuràs que…

Aquesta és la clau: si pares atenció, veuràs.

Joan Marti Jovell