-
A la pel·lícula Stalker, de Tarkovski, tres persones arriben, després d’un llarg camí, a una Habitació misteriosa enmig d’un camp buit. Si hi entres, pots aconseguir el teu desig més profund. Un d’ells, l’Stalker, fa de guia i no hi entra; la seva feina era portar els altres dos —un Professor i un Escriptor— fins…
-
El temps només avança en una direcció, i aquesta certesa, tan senzilla d’enunciar, conté conseqüències profundes per a la manera com vivim i prenem decisions. La imatge és quotidiana i precisa: quan s’aboca llet al cafè, ja no hi ha marxa enrere. La llet no torna a reagrupar-se en gotetes separades, igual que no tornen…
-
Fins al segle XVII, qui pintava era un artesà: cobrava per hores treballades, pel pigment gastat, pel temps invertit. Un ofici com qualsevol altre. Però quan la pintura va entrar a les corts i va ser reconeguda com un art liberal —una activitat de la ment, no només de les mans— va néixer una figura…
-
Quan un armer del segle XVIII fabricava un mosquet, cada peça era única i «casada» amb les altres del mateix objecte. Aquesta manera de treballar definia una estructura social completa: el coneixement estava distribuït entre centenars d’artesans a través de tot el territori. Si necessitaves reparar alguna cosa, sabies on trobar l’expert local. El poder…
-
La llum de finals de setembre té alguna cosa d’especial. La temperatura, a primera hora del matí, és suau i agradable: el sol encara no crema i el vent no s’ha aixecat. El dia comença clar, i avancem en silenci per aquells camins que l’estiu de dos mil vint-i-dos havia assecat fins a deixar-los nets…
-
L’engranatge de la història es precipita cap al desastre. Walter Benjamin ho sabia: la revolució no és accelerar cap al progrés, sinó accionar el fre d’emergència. Mentre el marxisme clàssic veia la història com una locomotora imparable, Benjamin entén que, quan aquesta locomotora ens porta al col·lapse climàtic i la deshumanització, l’acte subversiu és parar.…
-
Hi ha una idea que sembla contradictòria però que, quan la penses una mica, resulta gairebé òbvia: que les coses més grans no passen malgrat la por o la confusió, sinó just a la vora d’ella. El sublim, aquesta sensació d’alguna cosa que et supera i t’eleva alhora, gairebé sempre apareix quan hi ha una…
-
El moviment de les humanitats mèdiques neix d’una comprensió profunda: la malaltia és més que un fenomen biològic; és una experiència viscuda que fractura la identitat i desordena la història personal de l’individu. La seva gran contribució ha estat recordar a la medicina que guarir no consisteix només en reparar un organisme, sinó en restituir,…
-
Hi ha una mentida que ens expliquem constantment: que triar és escapar. Que si optes per la llibertat eludiràs el risc, o que si segueixes el camí recte (fills, estabilitat, l’amor envasat en promeses) estaràs a recer del perill. Però el risc no desapareix segons quin sender agafis; simplement muta, es recolza contra les parets…
-
El primer cop que va fer riure algú no va ser per voluntat pròpia. Va ser un accident. Un nen de sis anys, imitant la manera de caminar del seu mestre -aquell pas arrossegat, com si portés un sac invisible a les espatlles-, va descobrir sense voler el poder de la imitació. La classe va…
Escritos Joan Martí Jovell 