-
Tots vivim enganyats per una mentida necessària: la idea ferma que demà serà aquí, esperant-nos. Cada matí ens llevem convençuts que els dies vindran un darrere l’altre, sense fallar mai. Amb aquesta idea al cap, fem plans grans i ambiciosos. Guardem les millors paraules per quan sigui «el moment adequat», deixem per després les converses…
-
Aproximar-se sembla simple, però amaga un paradoxa essencial: la veritable proximitat requereix distància. Quan ens acostem a alguna cosa o a algú, hem de mantenir una separació que permeti l’encontre autèntic. Fondre’s, confondre’s o assaltar no són formes d’aproximació sinó de violació, una supressió absoluta de la distància que destrueix la possibilitat mateixa de veure.…
-
Vivim immersos en el temps. Ens envolta, ens rodeja, marca els nostres inicis i acabaments, el mencionem constantment. Però, malgrat ser omnipresent, no hi reflexionem gaire. En primer lloc, perquè al nostre cap —especialment si és un pragmàtic cap català— li costa gestionar abstraccions, i menys encara una abstracció com el temps. Quan els físics…
-
Espanya segueix sent a la cua europea en participació dels treballadors en les decisions estratègiques de les empreses. Mentre a Alemanya o Suècia la meitat dels consells d’administració de les grans empreses incorporen representants dels treballadors, aquí no hi ha cap veu obrera en aquella taula. És una anomalia democràtica que un informe recent sobre…
-
Hi ha personatges en la literatura que transcendeixen les pàgines del llibre per convertir-se en arquetips. Un d’ells és Ilià Ilitx Oblómov, el protagonista de la novel·la homònima que Ivà A. Gontxarov va publicar l’any 1859. Però, qui és realment Oblómov? La resposta, tan senzilla com profunda, la ofereix el mateix narrador en les primeres…
-
La geometria és l’estudi de les formes i de les seves mides, però en la geometria simplèctica, en lloc de mesurar distàncies amb una cinta mètrica, el que es mesura és l’àrea. Pot semblar una distinció abstracta, però les conseqüències d’aquest canvi de perspectiva arriben fins a l’espai exterior. Imagina un coet que traça un…
-
Susan Sontag tenia quinze anys quan va trucar a la porta de Thomas Mann. No va ser, però, exactament com ho va explicar després. El tercer acompanyant d’aquella tarda —absent del relat que Sontag publicaria anys més tard— es deia Merrill Rodin, un antic actor infantil de Hollywood que havia fet carrera a la docència…
-
Hi ha una trampa en la qual caiem amb una regularitat sorprenent: creure que entendre’ns a nosaltres mateixos és el primer pas per estar bé. Que abans d’actuar cal comprendre. Que abans de decidir cal conèixer-se. És una idea tan estesa que ja no la qüestionem. S’ha convertit en l’aire que respirem. El problema és…
-
Quan un artista crea, posa en marxa forces que sovint el desborden: la metàfora, el símbol, l’ambigüitat, la ressonància emocional. És el que podríem anomenar el poder en estat brut de l’art —cru, desprotegit, sense el filtre de la raó. I precisament per això pot generar incomoditat. Una obra massa oberta, massa densa en la…
-
Una novel·la curta oblidada del segle XIX anticipa amb sorprenent lucidesa la nostra incapacitat moderna per quedar-nos quiets Hi ha una escena que molts reconeixeran: arriba el bon temps, els dies s’allarguen, i de sobte resulta insuportable romandre assegut. La terrassa crida, el parc exigeix, la muntanya reclama. El que a l’hivern era confort es…
Escritos Joan Martí Jovell 