Categoría: Sin categoría
-
El llenguatge que governa el cosmos
La geometria és l’estudi de les formes i de les seves mides, però en la geometria simplèctica, en lloc de mesurar distàncies amb una cinta mètrica, el que es mesura és l’àrea. Pot semblar una distinció abstracta, però les conseqüències d’aquest canvi de perspectiva arriben fins a l’espai exterior. Imagina…
-
La visita de Susan Sontag a Thomas Mann
Susan Sontag tenia quinze anys quan va trucar a la porta de Thomas Mann. No va ser, però, exactament com ho va explicar després. El tercer acompanyant d’aquella tarda —absent del relat que Sontag publicaria anys més tard— es deia Merrill Rodin, un antic actor infantil de Hollywood que havia…
-
Deixa d’intentar entendre’t
Hi ha una trampa en la qual caiem amb una regularitat sorprenent: creure que entendre’ns a nosaltres mateixos és el primer pas per estar bé. Que abans d’actuar cal comprendre. Que abans de decidir cal conèixer-se. És una idea tan estesa que ja no la qüestionem. S’ha convertit en l’aire…
-
El creador i la seva ombra
Quan un artista crea, posa en marxa forces que sovint el desborden: la metàfora, el símbol, l’ambigüitat, la ressonància emocional. És el que podríem anomenar el poder en estat brut de l’art —cru, desprotegit, sense el filtre de la raó. I precisament per això pot generar incomoditat. Una obra massa…
-
La primavera com a malaltia
Una novel·la curta oblidada del segle XIX anticipa amb sorprenent lucidesa la nostra incapacitat moderna per quedar-nos quiets Hi ha una escena que molts reconeixeran: arriba el bon temps, els dies s’allarguen, i de sobte resulta insuportable romandre assegut. La terrassa crida, el parc exigeix, la muntanya reclama. El que…
-
Sense soledat no hi ha comunitat
Hi ha una contradicció que s’instal·la al centre de la vida humana: el veritable encontre amb un mateix no es produeix en la distància del retir, sinó en el cor mateix de la vida compartida. No és l’ermità qui més es coneix, sinó qui més profundament pertany. Aquesta inversió incomoda,…
-
EL NAUFRAGI DEL SINGULAR
EL NAUFRAGI DEL SINGULAR (Basat en «El llibre de la memòria, volum set») PERSONATGES: EL BIBLIOTECARI: Un home de 60 anys. Erudit, una mica malenconiós. EL VISITANT: Un home de 40 anys. Antic amic del Bibliotecari. ESCENARI: Una biblioteca antiga i desordenada, plena de piles de llibres i pols. És…
-
L’instant sense propòsit
Hi ha moments en què l’existència es revela sense explicació. Aquí, dret vora el llit, conscient de l’alçada exacta del cos, del ritme pausat, de la respiració, de l’aire hivernal que acarona la pell nua. Una sensació que, curiosament, no és desagradable. El rellotge marca tres quarts de quatre menys…
-
Un mitjó sargit és millor que un de estripat.
Hi ha frases que semblen dites d’àvia i acaben sent filosofia. «Un mitjó sargit és millor que un de estripat» en podria ser una. Tothom l’entén, tothom hi està d’acord, i ningú no s’hi atura massa. És una d’aquelles veritats de sentit comú que circulen sense demanar permís. Però si…
-
Geòrgia: El destí entrellaçat de dues famílies
El 27 de gener de 1921, quan les potències aliades van reconèixer oficialment la República Democràtica de Geòrgia, els Zurabishvili ho van celebrar amb una alegria que no tardaria a truncar-se. «Finalment som ciutadans d’un país lliure!», va anotar Ivan al seu diari. Amb prou feines un mes després, l’Exèrcit…
Escritos Joan Martí Jovell 