Categoría: Sin categoría
-
Atura’t o desapareix: la pausa que destrueix el sistema
L’engranatge de la història es precipita cap al desastre. Walter Benjamin ho sabia: la revolució no és accelerar cap al progrés, sinó accionar el fre d’emergència. Mentre el marxisme clàssic veia la història com una locomotora imparable, Benjamin entén que, quan aquesta locomotora ens porta al col·lapse climàtic i la…
-
A la vora de la foscor
Hi ha una idea que sembla contradictòria però que, quan la penses una mica, resulta gairebé òbvia: que les coses més grans no passen malgrat la por o la confusió, sinó just a la vora d’ella. El sublim, aquesta sensació d’alguna cosa que et supera i t’eleva alhora, gairebé sempre…
-
Entre la narrativa i l’ètica
El moviment de les humanitats mèdiques neix d’una comprensió profunda: la malaltia és més que un fenomen biològic; és una experiència viscuda que fractura la identitat i desordena la història personal de l’individu. La seva gran contribució ha estat recordar a la medicina que guarir no consisteix només en reparar…
-
L’equilibri impossible de qui estima.
Hi ha una mentida que ens expliquem constantment: que triar és escapar. Que si optes per la llibertat eludiràs el risc, o que si segueixes el camí recte (fills, estabilitat, l’amor envasat en promeses) estaràs a recer del perill. Però el risc no desapareix segons quin sender agafis; simplement muta,…
-
L’home que va dominar l’art del riure
El primer cop que va fer riure algú no va ser per voluntat pròpia. Va ser un accident. Un nen de sis anys, imitant la manera de caminar del seu mestre -aquell pas arrossegat, com si portés un sac invisible a les espatlles-, va descobrir sense voler el poder de…
-
La il·lusió del demà
Tots vivim enganyats per una mentida necessària: la idea ferma que demà serà aquí, esperant-nos. Cada matí ens llevem convençuts que els dies vindran un darrere l’altre, sense fallar mai. Amb aquesta idea al cap, fem plans grans i ambiciosos. Guardem les millors paraules per quan sigui «el moment adequat»,…
-
Per veure cal distància
Aproximar-se sembla simple, però amaga un paradoxa essencial: la veritable proximitat requereix distància. Quan ens acostem a alguna cosa o a algú, hem de mantenir una separació que permeti l’encontre autèntic. Fondre’s, confondre’s o assaltar no són formes d’aproximació sinó de violació, una supressió absoluta de la distància que destrueix…
-
L’abstracció del temps
Vivim immersos en el temps. Ens envolta, ens rodeja, marca els nostres inicis i acabaments, el mencionem constantment. Però, malgrat ser omnipresent, no hi reflexionem gaire. En primer lloc, perquè al nostre cap —especialment si és un pragmàtic cap català— li costa gestionar abstraccions, i menys encara una abstracció com…
-
Democràcia a la feina: una assignatura pendent
Espanya segueix sent a la cua europea en participació dels treballadors en les decisions estratègiques de les empreses. Mentre a Alemanya o Suècia la meitat dels consells d’administració de les grans empreses incorporen representants dels treballadors, aquí no hi ha cap veu obrera en aquella taula. És una anomalia democràtica…
-
Oblómov: l’art de no fer res
Hi ha personatges en la literatura que transcendeixen les pàgines del llibre per convertir-se en arquetips. Un d’ells és Ilià Ilitx Oblómov, el protagonista de la novel·la homònima que Ivà A. Gontxarov va publicar l’any 1859. Però, qui és realment Oblómov? La resposta, tan senzilla com profunda, la ofereix el…
Escritos Joan Martí Jovell 